Des del Penedés, amb solidaritat...
Jhon Peterson Myers ha escrit un llibre bastant clarificador sobre els efectes de les substàncies químiques sintètiques (plaguicidas, insecticidas, substàncies utilitzades en la fabricació de plàstics, etc).
Es diu "El nostre futur robat", i mostra com els seus efectes en el sistema hormonal humà i altres éssers vius ens està duent a un futur digne de la millor pel·lícula de terror.
No obstant això, no només ens roben el futur en el camp de la salut. Quin objectiu té l'enginyeria genètica i la biotecnologia si no és el de fer-nos depenents en primer lloc i després fer negoci amb la nostra dependència.
Cada vegada més un petit grup de macroestructures determinen les nostres necessitats i la forma de cobrir-les, els nostres valors i les nostres actituds.
He escollit el títol de "Xarxes d'Ajuda Mútua i Barata Local. El futur en les nostres mans" perquè són efectivament un mitjà de recuperar el poder de decisió sobre coses essencials que ens afecten en el camp econòmic i social.
Recuperar el poder que s'ha anat centralitzant en bancs, govern i multinacionals, recuperar el medi ambient, el sentit de comunitat, la cooperació i la col·laboració.
Vivim un temps que els diners s'ha convertit en una barrera difícil de superar per a molts. Un temps on la pèrdua d'identitat de pobles i nacions s'ha accelerat i on la por al futur genera actituds i ideologies que tracten realitats complexes amb arguments simplistes.
Moltes persones s'aferren a elles mancant una clara comprensió de la font dels nostres problemes.
Vivim la culminació de la Revolució Industrial, nascuda el segle passat. El model econòmic i social, les institucions i la manera de viure que van néixer d'ella estan en crisi.
El model de producció i consum massius presenta símptomes d'esgotament, encara que segueix marginant a moltes persones i causant una creixent degradació ecològica.
La riquesa se segueix concentrant en poques mans a passos accelerats. Mentre el pastís es fa cada vegada més petit, la competició entre persones i països augmenta.
No obstant això, no podem deixar de veure altres factors positius que ens produïxen una esperança basada en realitats. Els nous temps requereixen noves formes de funcionament.
Ja no podem creure que existeixi una relació directa entre innovació tecnològica i millora de les condicions de vida, quan veiem que sovint els seus efectes són negatius sobre el teixit social.
Com diu Marilyn Ferguson, "la pèrdua de fe en les institucions, la tecnologia i els experts pot ser el principi d'una nova maduresa".
Cada vegada som més conscients que hem de viure amb les conseqüències dels nostres actes i dels actes que deixem de fer. Som conscients que hem d'ajudar-nos a nosaltres mateixos en una primera etapa, per a després organitzar l'ajuda mútua.
Necessitem noves eines (xarxes, institucions, formes d'organització, etc) que ens permetin viure millor i que depenguin de nosaltres mateixos, que ens facilitin autonomia, no dependència.
Organitzar-nos en sistemes d'ajuda mútua i barata local és una manera de començar, sabent que cada xarxa és viva i pot evolucionar.
Esperem que aquest text us ajudi a això. Hem creat "LA CANVIA", que en català significa "la madeixa". Aquesta madeixa que vincula a les persones i ens allibera.
Qualsevol intent de fer més humana la nostra societat requereix valor i ganes. Recuperar el nostre futur és avui una tasca urgent.
Perquè, com han escrit les persones de la xarxa de sistemes LETS de l'Oest d'Austràlia: "Cada vegada està creixent més l'abisme entre el que nosaltres coneixem del nostre futur i la manera com vam viure en realitat les nostres vides (...)
Sigui el que sigui el que ens oferix el futur, està clar que les víctimes seran aquelles persones que no estiguin integrades en una comunitat que els atengui i els ajudi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada