Tres setmanes després que comencés la campanya de vacunació contra la nova grip A i en vespres que conclogui demà, menys d'un terç de la població de risc ha acudit a posar-se la vacuna.
Els estats espanyol i francès, no obstant això, atenent a les anàlisis més catastrofistes que es van llançar amb l'arribada del nou virus, van fer apilament d'ingents quantitats de vacunes, que finalment no seran utilitzades, ni en aquesta campanya ni mai.
L'Estat espanyol, per exemple, va comprar 37 milions de vacunes a la fi d'estiu. La seva intenció era vacunar a un 40% de la població i contar amb reserves per a immunitzar a altre 20% si es complien les xifres de mortandad que augurava l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
S'afirmava que seria necessària una doble vacunació. Para Nafarroa es van reservar 119.591 dosi contra la grip A (99.175 per a la població de risc, 9.715 per a personal sanitari, 1.475 per a treballadors de residències, 1.904 per a policies, 400 per a bombers i 7.555 per a embarassades).
La campanya de vacunació es tanca demà i, segons les projeccions de dades del responsable del Servei de Epidemiología, Ángel Barricarte, el total de vacunes que s'administrarà serà de 35.000.
És a dir, només s'utilitzaran un terç.
On va els diners?
El responsable d'epidèmies del Govern de Lakua va confirmar que les vacunes sobrants «en principi no serviran per a l'any que ve», a causa de la rapidesa amb la qual muta el virus.
La decisió de la compra de vacunes va ser presa pel ministeri de Sanitat espanyol. Les dosis van ser adquirides a les farmacèutiques Glaxosmithkline, Novartis i Sanofi Pasteur.
El fàrmac propietat de Novartis, Focetria, segons informacions de la Cadena Ser, hauria costat entre 10 i 15 euros per dosis. Es pot fer, per tant, una projecció aproximada dels diners balafiats.
El cas de l'Estat francès és encara més alarmant. París va fer apilament de 90 milions de vacunes (per a 62 milions d'habitants) pensant que serien necessàries aquestes dues dosis.
Mes tard va demostrar que amb només una era suficient, i finalment s'ha vacunat a 3.582.000 persones. En aquest cas, els diners de la sanitat pública france- sa l'hi van embutxacar Novartis, Glaxosmithkline, Sanofi Pasteur i Baxter.
Les causes d'aquesta falta d'interès i del recel ciutadà davant aquesta campanya han estat vàries. En primer lloc, el que la OMS va qualificar de perillosa pandèmia global va acabar per convertir-se en una grip bastant lleu i gairebé mai mortal.
De fet, la taxa de mortalitat per complicacions derivades d'aquest nou virus és del 0,018%, equivalent a la grip estacionària. Tant és així que s'ha vacunat a moltes més persones per a la grip estacionària que per a la grip A.
En Nafarroa, la xifra de persones que han estat immunitzades per a la grip comuna cuadruplica als del nou virus. En paral·lel, des d'un primer moment molts han estat els professionals que han posat en qüestió l'alarmisme de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) pel que fa a la grip A.
El propi president dels Col·legis de Metges de l'Estat espanyol, José Antonio Rodríguez Sendín, va acusar directament al Ministeri de cedir davant una campanya d'alarmisme llançada des de la OMS, darrere de la qual s'amagaven interessos «econòmics i polítics».
Rodríguez Sendín va al·legar al setembre que, vist el comportament del nou virus al llarg de tot l'hivern en l'hemisferi sud, la grip A «és bastant més suportable i lleu que la grip estacional» i va anunciar que no tenia intenció de vacunar-se.
«Aquesta pandèmia de grip A, igual que la de la grip aviar, és una estafa», afirma el director de la revista ``Discovery Salut'', el doctor José Antonio Campoy.
«Les vacunes són perilloses i aquesta alarma social respon a interessos farmacèutics. De tots és sabut que les farmacèutiques financen als partits polítics», sosté l'especialista, que assegura que no es tracta d'un cas aïllat: «No és la primera vegada que passa alguna cosa així.
El negociete de les vacunes és una vella història.
En temps de Saddam Hussein, Ana Pastor (exministra de Sanitat del PP) va arribar a comprar milions de vacunes contra la verola tement un atac biològic. Algú sap on estan aquestes vacunes? Alguns diuen que les custòdia l'Exèrcit. Jo, per descomptat, no tinc ni idea».
El metge de Iruñea especialista en medicina biològica Javier Martí Bosch també ha decidit no vacunar-se. «Quin sentit té? La vacuna està sense assajar. Ens han dit que està molt provada la seva efectivitat, però no s'ha publicat cap assaig clínic». Aquest facultatiu apunta, a més, que les vacunes duen plom i mercuri.
Martí assegura que «dóna bastant repelús ficar-se metalls pesats en el cos, els possibles efectes del qual secundaris encara no s'han comprovat».
A més, dubte de l'efectivitat de la vacunació per altre motiu: «La OMS ha reconegut que el virus ha mutat i, si això és cert, la vacuna desenvolupada al setembre ja no serveix».
Altres veus crítiques
Tampoc els farmacèutics s'expliquen el perquè de l'alarmisme de la OMS. L'argument sobre el qual es basa la campanya de vacunació és «pueril», afirma el catedràtic de Farmacología de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan-Ramon Laporte. «L'actual pandèmia de grip és molt més benigna que en anys anteriors. Altres anys morien a Espanya entre 18 i 99 persones al dia».
Llavors, per quin es manté la situació de pandèmia, quan s'ha comprovat que només es tracta d'una grip lleu?
La resposta de Laporte és tallant: «Les emergències solen comportar la restricció de la transparència i la rendició de comptes, així com comportaments autoritaris».
És una oportunitat idònia per a la compra i aprovisionament de reserves estratègiques d'antivirus i vacunes i, per tant, hi ha qui ha fet moltíssims diners amb aquesta grip.
Aquesta idea és compartida també pel qual s'ha convertit en el rostre més popular, gràcies a Internet, contra les polítiques alarmistes de la OMS: la monja catalana Teresa Forcades.
Aquesta benedictina denuncia que «gastar tants diners en vacunes i altres mesures profiláctiques sense la suficient base científica és un escàndol. Han de demanar-se responsabilitats».
Alerten de mercuri en la meitat de vacunes per a embarassades L'expert en temes sanitaris Miguel Jara, autor del llibre ``La salut que ve'', alerta de l'extremada perillositat dels adyuvantes, potenciadores i conservants que duen les vacunes que s'estan administrant.
Un dels més preocupants és el tiomeral (o timerosal), que es troba en Focetria, en Pandemrix i en una de les dues versions (la multidosis) de Panenza, la vacuna destinada a les embarassades.
La diferència entri Panenza i la resta és que no duu coadjuvants, pel que es reduïx el risc a una reacció perjudicial al medicament. No obstant això, el Ministeri s'ha «oblidat» del timerosal, que és un excipiente que duu mercuri, el que afirmen que pot provocar una sèrie de trastorns, inclòs l'autisme.
«L'Audiència Nacional espanyola ha admès a tràmit una reclamació de responsabilitat patrimonial al Ministeri de Sanitat i els laboratoris GlaxoSmithKline, Sanofi Pasteur MSD, Wyeth, Lederle i Berna Biotech Espanya, fabricants de vacunes amb timerosal, pels possibles danys que hagi causat», explica Jara.
La demanda està impulsada per l'Associació Vèncer l'Autisme (AVA) i l'Associació per a Protecció Ambiental a través del Ecoturismo i en la Defensa de la Salut (ANDECO), en nom de, almenys, 59 famílies afectades.
El responsable de la campanya de vacunació en la CAV, Txema Arteagoitia, assegura que la polèmica del timerosal ja està resolta des d'un punt de vista científic. «Nosaltres ens atenim al que se'ns diu des de l'Agència Europea del Medicament (EMEA), i li han donat el vistiplau», afirma Areagoitia.
L'epidemiòleg basc reconeix, no obstant això, que el timerosal va ser retirat de les vacunes durant un temps i que s'ha recuperat a causa de la necessitat de trobar ràpid una vacuna per a la pandèmia.
De fet, malgrat la confiança que manifesta en el EMEA, afirma que s'està prioritzant l'ús del fàrmac sense timerosal amb les embarassades basques, però «no tenim reserves per a totes».
Les vacunes, estalvi Panenza, duen altra substància controvertida, el escualeno, prohibida en Estats Units fins a l'arribada de la grip A per els seus possibles efectes nocius en el sistema immunològic del ser humà.
Aritz Intxusta
Gara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada