La teoria de l'Educació Emocional es va desenvolupar partint de la inquietud psicoterapéutica, al no trobar explicacions satisfactòries i clares que adonessin de l'origen de les manifestacions simptomàtiques en els trastorns considerats habitualment com "neuróticos" i del per què assumeixen diferents modalitats.
De fet, la Psicologia exposa de manera extensa diferents teories referent a això. Una de les teories vigents explica la gènesi d'aquestes dificultats partint de la base de la conducta i el pensament present, al·ludint a sistemes de creences que subjeuen a aquests trastorns i a esquemes de pensaments disfuncionals que ho sostenen.
Una altra de les teories d'importància intenta demostrar que l'origen d'aquests trastorns se situa en els traumes infantils, reals o fantasiats, que experimenta un individu.
Doncs bé, la "Educació Emocional" oferix una explicació partint del "desequilibri emocional".
Podríem dir que la "Educació Emocional" està a la meitat del camí dels dos postulats anteriors. Cobreix el "buit" que existeix entre els traumes infantils (passat remot) i la conducta i pensament (present).
En el desenvolupament psicològic del ser humà es van establint diferents etapes evolutives que se succeïxen de forma gradual.
Cada etapa viscuda té una influència sobre la posterior i rep una influència de l'anterior.
No són etapes que sorgeixen o apareixen del no-res de manera espontània. Podríem exposar-lo gràficament com una espiral en la qual es dóna una retroalimentació contínua i un intercanvi d'experiències que donen com resultant una personalitat en permanent evolució.
Per tant, no podem pretendre explicar el nostre caràcter i personalitat partint només de la base del present, així com tampoc ho podem pretendre partint només de l'estudi dels traumes del passat.
És evident que el passat influïx i decideix en part el nostre caràcter i personalitat de la mateixa manera que el present també determina en part el comportament i l'actitud.
No obstant això, ens trobem amb qüestions que no havien estat respostes abans i que ens situen en una posició a mitjan camí. Què hi ha o va haver entre el passat i el present? o no ha existit? o no ho hem viscut? Aquest "recorregut" entre l'ahir i l'aquí i ara, no va tenir cap influència en nosaltres?
Les respostes es troben en l'estudi del desenvolupament de la "Educació Emocional", en com va ser cada subjecte travessant les diferents etapes incorporant determinats aspectes que incideixen en el seu trastorn actual.
La "Educació Emocional" pretén explicar el perquè de la nostra conducta i actitud i l'origen dels símptomes o quadres psicopatológics que sofrim i, des de la millor comprensió dels mateixos, disposar de tècniques adequades que permetin optimitzar la qualitat de vida de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada