FELICITATS KILIAN
( i als teus pares també)
Sempre que he anat a la muntanya m he preguntat perquè, que sentim als que passem tantes estones caminant, que ens dona la muntanya?????
És la voluntat, és l´esforç a canvi de res ?perque no esperes res, la Natura que t envolta i et dona forces per continuar, per arribar , per superarnos a nosaltres mateixos.
Ahir vaig anar a veure una mostra de muntanyisme i em va agradar mol, sempre és diferent als altres esports, és com si a la muntanya és perdés l idea de la competitivitat de la manera que la coneixem en els altres esports, del guanya copes, cales, prestigi, no es parla de res més , guanya, guanya, costi el que costi, i si no guanyem, ens ve la frustració, el desanim, aquesta es la competitivitat buida, o guanyes o et deprimeixes mai serveix per res mes.
En la muntanya el més important no és guanya res extern, és guanya confiança amb un mateix, valentia per continuar a pesar dels entrebancs que et puguis trobar, força mental, coneixa els nostres límits, alguna cosa mol important i que després et seveix per totes els activitats de la nostre vida.
Aquesta vegada li tocava al fill d´un mol bon amic, Eduard Jornet, la persona que em va ensenyar a estimar i a gaudir de la muntanya, evidentment també havia fet una gran feina amb el seu fill, Kilian Jornet de 22 anys, em va encanta com parlaba de la seva vida esportiva a la muntanya, encara que no li paguessin ho faria igualment, perque és la seva gran passió, es la seva vida.
Em va agradar la seva sençillessa , com gaudia explicant.ho tot, en cap moment és van veure pòdiums, ni medalles, ni premis, i això que als seus 22 anys a trencat tots els records en curses de muntanya, amb esquis i sense en tot l´àmbit internacional.
És una persona tímida, modesta i que destaca per la seva salut i naturalitat. Res no seria al mateix, si els seus pares no s haguessin implicat completament en la seva educació, sempre en la natura i visquen de la manera mes senzilla, creant el respecta en un mateix, en els altres i la responsabilitat dels seus actes, així és en Kilian Jornet, una persona especial, que és va guanya el carinyo de la gent que el va escoltar en el Teatre del Jardí de Figueres.
La base d´en Kilian a estat una familia compromessa amb els seus membres i en el respecte i gaudir de la Natura, al final els fills son, sempre, el nostre mirall...
Teresa González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada