Marc Vidal - 23/12/2009.
Fa pocs dies Càrites va emetre el seu informe anual.
Reflecteix el que ja sabíem.
Una ingent massa humana que fins a fa poc les hi donava de ric plastificat ara li toca exercir de miserable amb hipoteca. Com sempre, les comparances immediates amaguen la crua realitat doncs ha de fer-se amb major projecció.
La crisi econòmica ha posat a més de 800.000 persones en les llistes d'atenció de l'entitat de l'Església Catòlica en el que duem d'any.
Com deia, la comparança immediata amaga la cruesa de l'assumpte.
És cert que en 2008 aquest nombre era de la meitat, però fa dos anys era tan solament una quarta part. Però si els nombres bruts fan por, els percentatges són pitjors. Resulta que el 36% dels atesos són persones que van acudir per primera vegada.
Si obrim el diafragma un parell d'anys la taxa és sinistra. La meitat dels ciutadans que han accedit als serveis oferts per Càrites des de 2007 ni tan sols sabien on estaven aquests punts d'ajuda.
Una nova pobresa està inoculant el sistema. Una nova classe social subvencionada i suportada per eines privades o religioses que sumen el necessari perquè en aquest país ningú es mori de fam.
Un nou estigma socioeconòmic compost per famílies joves monoparentals, amb l'atur vençut, nens petits i amb deutes de tot tipus incloent targetes i crèdits al consum que han anat inflant-se amb els primers impagaments.
Una societat que s'està empobrint i que, en la seva misèria, amaga la ineficàcia dels estímuls oferts per l'administració.
El cercle es va tancant i tota la metodologia que plantejava recuperar un model consumista es mostra operativa a curt però terrible a mitjà termini.
És com recollir la merda amb la mà. Tota aquesta recuperació que anem a haver de digerir durant els primers mesos de 2010 és només això, una recuperació d'un model pervers anterior.
Recuperar el consum exagerat, la despesa especulativa i el crèdit desbocat no modifica el sistema que ens ha anat sodomitzant a poc a poc.
En països com el nostre tota la recuperació depèn de recuperar la construcció com motor. Menuda recuperació.
En diferents mesures, però amb paràmetres similars, molts d'aquests països que ara reflecteixen xifres de millora aparent, també tenen cada vegada més capes d'empobriment enquistant. Per exemple, en Estats Units gairebé 40 milions de persones viuen d'uns cupons que garanteixen aliments bàsics.
Fins i tot alguns comerciants nord-americans disposen anuncis en les seves botigues acceptant aquests papelitos del subsidi mínim a fi d'acumular-los ells mateixos per si els precisen en el futur.
És com una nova moneda en el curs de la pobresa del país més ric del món. Atents.
I aquí seguim combustionant quatre tipus de pobreses.
D'una banda la qual ja he descrit, la qual prové de l'atur mig.
Una segona capa de pobresa incipient és la qual constituïxen els joves treballadors i immigrants sense contractes el sou dels quals és tan baix que seria un insult cridar-los mileuristas. No arriben a les necessitats bàsiques i són atesos també en la beneficiencia.
El tercer grup és el de la pobresa estructural formada per ancians i vídues amb pensions ridícules.
Finalment, la quarta tipologia de pobres prové d'una capa de pobres que àdhuc no s'ha evidenciat i que es compon de gent molt jove que en aquests moments ni tan sols té idea del miserables que són.
Sota l'empara dels seus pares i de la societat del consum en rebaixes constant les seves vides transcorren en una especia de paradís capitalista maquillat. Són la microburguesía low cost.
El panorama no convida a la tranquil·litat. Tot el contrari.
Un de cada cinc atesos en les entitats d'ajuda privada o religiosa d'aquest país ve expulsat del sistema públic.
Les llistes d'espera per a accedir als serveis d'ajuda que depenen de l'administració superen el mig any. Les previsions s'han desbordat i gens fa pensar que vagi a poder reduir-se la demanda d'aquesta nova pobresa.
Cada dia són més els expulsats d'una societat engreixada a cop de visa or. Àdhuc falten molts per incorporar-se a aquest berenar de pa amb pa. Els desocupats sense subsidi, els dels 420 humillants euros, els Ers, les fallides i el deute privat fora de tot límit aniran sumant individus a aquestes xifres publicades per Càrites i altres organismes d'ajuda privada.
L'Estat amaga la taxa de pobresa real d'aquest país, però aquests nombres van subministrant el verí necessari perquè, per molt que s'estimuli l'economia, cada vegada hagi menys massa real perquè les mesures siguin eficients. A mesura que passa el temps un major nombre de persones depenen del servei públic i menys de l'estímul públic per a, per exemple, emprendre.
Ara que mig planeta busca com tornar a canalitzar el model de creixement assemblant el nou al vell, la fotografia de milers de persones que fa uns mesos passava les seves vacances en la coberta d'un creuer s'ha torrat de color i ha passat a ser la caricatura trista d'una realitat insistent.
Molts van pensar que la tempesta no anava amb ells. És el conegut síndrome Buenos Aires, aquell que descriu com els argentins consumien conpulsivament productes de luxe poques hores abans del decret de corralito quan aquest era un secret a veus.
El pitjor és que l'Estat pretendrà fer-nos creure que això és passatger, que no és tan greu i que les polítiques socials procuraran el benestar de tots.
Això aviat no ho podrà garantir ningú. Sense entrar en termes econométrics, solament de pura lògica, un govern centrat a escometre les gegantesques necessitats de la societat empobrida veloçment, no pot afrontar polítiques que reverteixin la tendència a temps real.
Contra el cost de tot aquest fanguer s'exposa el que deu l'administració autonòmica que ja frega els 90.000 milions, la morositat bancària que l'Estat cobrirà tard o d'hora i que arriba a els 87.000 euros, el deute públic emesa que supera el 30% del PIB i el propi dèficit estructural.
En definitiva, mentre la despesa pública augmenta i ho fa fora de tot control, el requeriment de suport de l'administració sobre una classe mitja cada vegada més pobra s'engrandeix sense mesura.
Això ja té poc que veure amb el ministeri d'Economia, aviat tindrà a veure amb el d'Interior i el de Defensa.
