Rosa María Artal
A la vista de les portades, editorials i debats d'avui, ha arribat l'Apocalipsi. No és para menys: més de quatre milions de desocupats, es mirin en el còmput que es mirin.
Especialment significativa és L'Espanya insostenible amb la qual titula a tota pàgina El Mundo. Aquí es diu bé clar ,entre totes les alarmants xifres econòmiques, Ja només hi ha 17,5 milions de cotitzadors, els mateixos que fa 5 anys.
És a dir, que Zapatero ha vist menjar-se tot l'ocupació que es va crear en el seu mandat, per a tornar exactament on va començar, on va deixar l'ocupació el .
La dramatització de la realitat amb la qual El Mundo tracta aquesta dada no pot ocultar no obstant això els pals de cec donats últimament pel nostre govern.
Ferit i acorralat, es disposa a plegar-se a les exigències del mercat, de el sistema: no només disminuir les pensions, sinó afrontar la eufemísticament cridada reforma laboral, per a adaptar-se al que li demana el capitalisme.
El FMI aquest sòlid pilar democràtic que ha enfonsat amb els seus consells ultraliberals les economies més pobres- afirma que Espanya haurà de baixar els seus salaris.
Ahir, en La finestra de l´SER no sé ,en Intereconomía perquè ni la veig ni l'escolto- dos experts economistes, es preguntaven, molt solts, i sense besllums de dubte o rèplica, que fins quant els treballadors marroquins sempre seran més barats que els espanyols?. Doncs ni els conto a Xina, Taiwan o Corea, que pots tenir-los en el tall 12 hores per 50 euros i 6 dies setmanals.
Argumenten com explicació la baixa productivitat espanyola que a més de no ser tan flagrant com diuen- sembla ser no competeix en absolut a qui organitzen i dirigeixen les empreses, sinó que els espanyols del carrer som molt vagos.
Aquests empresaris honests i preparats que tenen a Díaz Ferrán com president, són modèlics.
Altre organisme internacional, de profund contingut social, l'OCDE, aplaudeix la idea de perllongar l'edat de jubilació, i va més enllà: hem de fer-nos assegurances PRIVADES de pensions.
Estem parlant del mateix país, Espanya, on les grans fortunes espanyoles han guanyat en 2009 un 27% més que l'any anterior (6.800 milions d'euros en 12 mesos i sembla que no són més de 300)
El mateix on el conjunt d'empreses que cotitzen en l'IBEX van liderar els guanys d'Europa amb un 30% de pujada? Aquell en el qual les SICAV cotitzen un 1% d'impostos.
El qual també lidera l'economia submergida europea. El de la corrupció endèmica. Tot això és intocable, i inqüestionable, i innombrable, el problema són els treballadors pitjor pagats de l'antiga Europa i Zapatero.
Ningú es qüestiona el sistema? El qual regeix en el món, el dels 4.000.000 milions de persones la majoria de la població- que es moren de fam, i per als quals no sembla existir la llibertat que esgrimeix el capitalisme per a existir. El qual injecta diners als bancs perquè tot segueixi igual. El qual demana a un president noqueado que faci pagar el cost de la crisi als treballadors, a la població en general, com fan tots els altres països.
Perquè tot segueixi igual. Fins a quan? El sistema no pot ser més egoista, injust i desequilibrat, però vam girar en una roda de molí en la qual ja solament veiem les fulles del rave.
Tranquils, que hi ha més, a partir de ja anem a tenir futbol tots els dies, sí, de dilluns a diumenge. Què malament, que paro, es resisteix a un gol de Cristià Ronaldo, el bé pagat?
