Al maig de 1954 Roger Banister es va convertir en el primer atleta a córrer una milla en 3 minuts, 59.4 segons, batent així un record que s'havia intentat trencar per més de 100 anys.
Aquest esdeveniment va atreure l'atenció dels mitjans en tot el món. En aquest llavors, els científics i mèdics deien que aconseguir una feta com aquesta era humanament impossible, que intentar-lo podria fer que el cor d'una persona explotés, que els ossos es trenquessin i que els músculs s'esquincessin en l'esforç.
Aquesta feta de per si és sorprenent, però potser el més interessant, és el que va succeir després.
En el lapse de 7 mesos de batut aquest record, altres 37 atletes van aconseguir trencar també amb la barrera dels 4 minuts i en els següents 3 anys, ho van fer altres 300.
La pregunta clau és com va succeir això? Si uns mesos abans, córrer una milla en menys de 4 minuts es considerava alguna cosa físicament impossible com va anar que tot just Roger Banister va assolir batre aquest record, molts altres ho van fer també? És que el cos humà va realitzar un salt quàntic sobtat que va fer que les capacitats del cos humà s'expandissin? Està clar que no,que el que va canviar van ser els pensaments de les persones, i el que abans semblava impossible en les seves ments, ara ja no ho era .
Una creença limitadora, un paradigma s'havia trencat, i llavors l'ésser humà es va veure capaç i va assolir fàcilment el que abans semblava impossible.
Amb això vull mostrar-te el poder que els teus pensaments tenen en la teva vida, lo molt que et poden limitar o et poden fer avançar.
El teu món és un reflex del que penses i creus.
Els teus pensaments et poden fer sentir feliç o trist, optimista o pessimista, capaç o incapaç.
Alguns pensaments poden ser amables, amorosos i optimistes, altres estresants, limitadors i pessimistes.
I són aquests últims els quals ens impedeixen ser feliços i viure plenament.
Moltes vegades vivim sobre la base de pensaments i creences que hem après des de nens, pensaments limitadors, pors i paradigmes i que hem donat per assegut, com veritats absolutes i que no hem qüestionat per a comprovar la seva veracitat.
Mentre creiem en ells, vivim també sobre la base d'ells.
Et convido que paris esment als teus pensaments, als pensaments que ronden el teu cap i veure com et duen a viure la vida d'una manera amable, confiada i optimista o a viure la vida amb por i limitacions.
