L'amor és la capacitat de sortir d'un mateix i poder pensar en l'altre i l'amor a un mateix és indispensable per a poder respectar-nos i saber apreciar tot el que som, on estem i tot el que tenim.
L'amor a la vida tal qual és, sense judici ni crítica és una font de saviesa i d'inesgotable alegria, pel només fet d'estar vius.
És el gaudi per la bellesa de la naturalesa i per tot el que ens envolta; és el sentiment cap a altra persona; és el descobriment de coses noves, és el coneixement de les meravelles del món, és la capacitat, la intel·ligència i la creativitat de la nostra ment, el funcionament del cos, l'aire que respirem, el mar, el que sentim pels animals, és la exhuberancia de les plantes i la generositat dels arbres.
És tot el cosmos i el seu harmoniós funcionament, perquè l'amor està en tots costats i també en cada ésser humà.
L'amor és l'origen de la vida, i si tenim capacitat d'estimar tindrem fills feliços, ens durem bé amb els nostres pares, amb els nostres germans i amics.
Tindrem alta l'autoestima, menys preocupacions i menys por, i més confiança per a desenvolupar el nostre potencial, créixer i complir els nostres propòsits.
L'agraïment ens fa poderosos perquè fa possible que reconeguem el valor de les coses i principalment de nosaltres mateixos.
Agraïment per tot, per la nostra salut, per la nostra família i amics, pels aliments que podem gaudir, per les comoditats que gaudim, per l'aigua, pel sol, per la pluja, per la casa que vivim, per la llum elèctrica, pel gas, pel telèfon, la calefacció i l'aire condicionat, per l'acte que manegem, per la computadora i pel nostre treball.
Què poc ens acordem d'agrair perquè tot ho donem per fet; no obstant això donar gràcies és obrir la porta perquè entre l'abundància.
Si tots els dies tinguéssim consciència del felices que podríem ser agraint el servei que tantes persones ens presten, no ens quedaria temps per a lamentar-nos de res.
Perquè agrair és estimar, és retribuir amb el reconeixement sincer de valorar el que rebem amb alegria i respecte.
L'home pot transformar la naturalesa i aquesta possibilitat condiciona la seva ment, que s'ha tornat tan arrogant i pretensiosa com per a jutjar a la realitat comparant-la amb les seves idees.
En l'univers de les idees no hi ha lloc per a l'amor, perquè tot és racionalitat sense emoció, perquè és un món virtual que no sent sinó que raona.
És el culte a la individualitat, que està separada i aïllada i que solament pot connectar-se a través d'una màquina.
Si no hi ha amor, no hi ha unió, hi ha solitud i divisió, tristesa i frustració, intent de perfeccionisme i permanent insatisfacció.
Si no hi ha amor tampoc hi ha agraïment, queda solament el buit interior i la por.
Gràcies per la infantesa, per la joventut, per la maduresa i per la vellesa; perquè avançar és la veritable meta, seguir endavant, no estancar-se ni bloquejar-se, perque tot el que ocorre té un significat i un per què.
Creure és amor i l'amor crea equilibri, ordre, continuïtat i pau.
L'home és un ésser que té la capacitat de transcendir les seves limitacions i l'amor és el que ho fa possible.
Gràcies a l'amor jo sóc.
