diumenge, 20 de desembre del 2009

Copenhague: Crónica de un fracaso anunciado.

Osval
L'associació Globalitza't creu que el fracàs del cim de Copenhaguen s'ha anat gestant durant els últims 17 anys, probablement els únics en els quals hi ha hagut possibilitats d'evitar un canvi climàtic perillós i no ha estat per accident.

Això és el resultat d'una campanya sistemàtica de sabotatge per part de certs estats, promogut i conduït per les empreses energètiques i la inestimable col·laboració de think tanks negacionistes.

El sistema mateix de negociacions, fosc i sense mètodes innovadors de resolució de disputes ha derivat en baralles tan inútils com improductives.

El súmmum ha estat que, a més de no arribar a un acord vinculant i ambiciós, la reunió ha contribuït al canvi climàtic després d'emetre's més de 46.000 tones de CO2.

La caòtica setmana viscuda a Copenhaguen ha culminat amb un fracàs total tant organitzatiu com de resultats.
AL que se suma, els nivells de repressió mai vist en un país considerat fins a ara civilitzat.

Les esperances generades pel nou president d'Estats Units, Barack Obama s'han esvaït com el gel de les glaceres, el paper de la Unió Europea, que pretenia liderar les negociacions, ha estat tan contaminant com una central tèrmica de carbó i els països emergents han mantingut els seus interessos de creixement, com la temperatura del planeta, per sobre de la naturalesa o de la civilització humana.

D'altra banda, la majoria de la societat en els països occidentals no té intenció de limitar o reduir el seu tren de vida.
Mentre la població consideri que és més important el creixement econòmic que cuidar del planeta, els polítics no arribaran a cap tipus d'acord vinculant.

Fins que no canviï la societat occidental no haurà cap possibilitat de combatre l'escalfament global.
Això podrà ocórrer de dues maneres. Una que durà temps, la conscienciació social i a l'assumpció de responsabilitats col·lectives, encara que no disposem ja de molt temps i altra abrupta, com a conseqüència de la constatació de canvis irreversibles en el nostre medi ambient.

Llavors ja serà massa tarda.
Mentrestant, adeu Àfrica, adeu Sud d'Àsia, adeu glaceres i gel marí, esculls de coral i selva tropical: Va ser bonic conèixer-vos, encara que a ningú li vau importar.

Els governs que es van moure tan ràpidament per a salvar als bancs han discutit i obstruït mentre la biosfera crema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada